Li deia que quan sigui gran, vull poder mirar enrera contenta i orgullosa d’haver fet i d’haver estat honesta amb mi mateixa i amb els altres. Hom pot anar en contra de tot, si cal, però mai pot anar en contra de si mateix.

Començo de nou i m’agradaria fer realitat les idees, els projectes i les expectatives que sempre m’han rondat pel cap, però que les circumstàncies (o jo mateixa) han impedit que ho endegués.

Ara tinc i és, el moment per preparar-me, formar-me i aprendre sobre tot allò que sempre m’ha inquietat: les persones que pateixen trastorns mentals.

La meva inquietud és la de poder crear oportunitats per tots aquells que pateixen trastons mentals, eliminar estigmes, i treballar perquè aquestes persones siguin davant de tothom alguna cosa més que el seu trastorn.

Les persones que pateixen un trastorn mental són persones que, a més, pateixen una malaltia. Tenen necessitats especials, però tenen noms i cognoms, com qualsevol de nosaltres. Són molt més que el seu trastorn. Aquesta és la meva inquietud.

El camí serà llarg i dur, i us necessito per poder explicar-vos els passos que vaig fent, i perquè em guieu en aquest nou camí que he decidit emprendre. Us aniré explicant el que vaig fent i compto amb el vostre saber perquè m’ensenyeu.

Com va dir el meu admirat Hermann Hesse: “El camí de la majoria és lleu, el nostre és difícil: nosaltres volem anar endavant”

Aquí us espero, doncs, per anar endavant.